Avui fa un dia esplèndid, sol i núvols,
verda al riu rutilant la tardor de la serra.
M’aboque del pitxer un poc de vi rogenc,
esfulle un crisantem i hi suren pètals frescs.
La vista es perd al lluny, roques i pins anyencs,
i la brisa du notes clares d’alguna flauta.
D’un llambrec a la tassa veig un rostre feliç
i somric entre mi mentre la torne a omplir.
Ebri, el bonet caigut, la lluna en la muntanya
i absents els meus amics, cante per al cel buit.