La serra blava a l’horitzó del nord,
el clar meandre entorn del mur de l’est:
ací ens separarem, perquè te’n vas
tu sol, bri d’herba, i el viatge és llarg.
Com núvol lleu, l’ànim de qui parteix;
com un sol post el de l’amic que hi resta.
Mentre ens diem adéu brandant la mà,
sent menys i menys els renills dels cavalls.