En el riu de l’Oest, vora Niuzhu, de nit,
en tot el blau del cel ni un esquinçall de núvol.
Des del vaixell contemple la lluna tardoral
i en va recorde Xiè, general de l’exèrcit.
També jo sóc capaç de recitar molt bé;
aquell home, però, ja no em podrà sentir.
A l’alba salparem, les veles desplegades,
deixant arrere un rastre confús de fulles d’arç.